Projectes de cooperació
This post is also available in: English
Saberes escolares desde la lengua y la cultura wichi (2013-2018)
Assessora lingüística: Virginia Unamuno, CONICET
La comunitat wichi habita a les províncies argentines de Chaco, Formosa i Salta. En total és una població formada per aproximadament trenta-cinc mil persones, en la qual les taxes de fracàs, d’abandonament i de repetició escolar són altes i l’analfabetisme està estès.
Si bé existeixen materials destinats a l’ensenyament de la llengua i l’escriptura wichi, no existeixen materials per a impartir altres continguts curriculars en aquesta llengua fets des de la perspectiva de la cultura pròpia.
La finalitat del projecte és la publicació de material didàctic en llengua wichi adreçat a la població escolar, amb especial referència a les comunitats de la zona d’El Sauzalito (Chaco), que comprèn un treball de creació de terminologia escolar en aquesta llengua, cosa que contribueix a la seva revitalització i actualització per a poder ser emprada en els diferents contextos escolars.
L’elaboració del material és a càrrec de dos professors interculturals bilingües que treballen en una escola pública de la comunitat Ohjolo, a la riba del riu Teuco (Província de Chaco), que segueixen l’ortografia corrent de la zona i consensuada amb altres comunitats wichi en reunions periòdiques d’experts indígenes. Ambdós docents han estat formats al CIFMA (Centro de Investigación y Formación para la Modalidad Aborigen) i són també wichis. Es formaren per a l’educació intercultural bilingüe i investigaren sobre coneixements propis i currículum escolar a partir de la seva pròpia experiència com a docents i com a formadors de docents indígenes.
Primera fase (2013-2014)
En col·laboració amb INCLUIR – Instituto para la Inclusión Social y el Desarrollo Humano Asociación Civil.
El resultat d’aquesta primera fase és la publicació del material per a infants següent:
a) Material didàctic sobre coneixements lingüístics i culturals per a escoles bilingües:
— Pòsters de l’alfabet wichi
— 4 pòsters sobre el cos humà
b) Material didàctic sobre llengua, literatura i entorn per a alumnes del primer cicle d’educació primària: “Fwala T’eñlol Lahetenek“.
c) Material didàctic sobre llengua, ciències naturals i ciències socials per a alumnes de preescolar i de primer cicle d’educació primària: “N’ku Ifweln’Uhu“.
Per a la preparació d’aquest material es compta amb l’experiència duta a terme per dos mestres de preescolar sobre la recuperació de pràctiques tèxtils de les comunitats wichis en l’ús del ‘chaguar’. Aquesta experiència permet el treball transversal de diferents àrees de coneixement com són les ciències naturals, l’art, la llengua, la tecnologia i la narrativa.
Segona fase (2014-2017)
En col·laboració amb INCLUIR – Instituto para la Inclusión Social y el Desarrollo Humano Asociación Civil.
El resultat d’aquesta segona fase és el material següent:
a) Digitalització en format mp3 de vint hores gravades de narracions en llengua wichi de l’autor nadiu Alberto Lorenzo.
b) Producció integral del llibre de contes Tohnajh tenek del narrador anterior.
c) Producció del llibre Tochemet, amb la lletra de deu cançons en wichi il·lustrades i un CD amb les mateixes cançons interpretades pel conjunt musical wichi “Las voces de sip’ohi”.
Aquest material forma part del projecte “Talleres de producción colectiva de la EiB” del CIFMA i el CONICET coordinat per Camilo Ballena i Virginia Unamuno.
Tercera fase (2017-2018)
En col·laboració amb Centro de Estudios del Lenguaje en Sociedad (CELES), Universidad Nacional de San Martín – Argentina.
a) Elaboració d’un llibre didàctic del treball del fang i de peces de terrissa.
b) Elaboració d’un llibre d’usos medicinals i culinaris de les plantes autòctones.
L’edició del material en cadascuna de les fases ha estat a càrrec de l’editorial Wichi Lohmet, formada per docents wichis.
Joan A. Argenter i Virginia Unamuno, “An ethnoeducational project among Wichi communities in Argentina: Acquiring language-and-culture knowledge from traditional practices”. Ari Sherris & Susan Penfield (ed.), Rejecting the Marginalized Status of Minority Languages: Educational Projects Pushing Back Against Language Endangerment. Bristol: Multilingual Matters, 2020, 106-120.
Revitalització de la llengua i la cultura baure (2014)
En col·laboració amb l’Institut de Lingüística de la Universitat de Leipzig.
La llengua baure pertany a les llengües arawak, família de llengües indígenes presents a l’Amèrica del Sud i al Carib. El baure és una llengua greument amenaçada que parlen els membres d’una tribu que habita al llarg del riu Baures, afluent del Guaropé, al nord-est de Bolívia.
L’objectiu del projecte és l’enfortiment de la llengua i la contribució al seu ús en el context escolar i de nou en la vida quotidiana.
S’edita el llibre de contes “Shi vikoyepin to chinepi / Vamos a contar cuentos en baure”, que es distribueix, com a material didàctic, a les escoles i a membres de la comunitat.
Revitalització de les llengües indígenes d’Oaxaca (2014-2015)
En col·laboració amb CELIAC, Centro Editorial de Literatura Indígena, Asociación Civil.
El mixteco és una llengua indígena estesa entre els estats mexicans d’Oaxaca, Puebla, Guerrero i Tlaxcala, amb gairebé mig milió d’habitants. A causa de l’extrema pobresa, el poble mixteco s’ha vist obligat a migrar als nuclis urbans més importants de Mèxic, a certes zones agrícoles de la Baixa Califòrnia i als Estats Units. La fragmentació del territori mixteco ha propiciat que l’idioma se separés en diverses variants.
L’objectiu del projecte és la revitalització de les llengües indígenes d’Oaxaca mitjançant la formació d’autors indígenes i la publicació de les seves obres.
Es treballa en l’elaboració, disseny i publicació de llibres, escrits per persones indígenes de Mèxic en les seves llengües ancestrals. Les publicacions seran edicions bilingües, amb traduccions en espanyol per a la seva distribució a escoles i entre la comunitat mixteco de Jicayán.
S’ha publicat l’obra : “KU´VA CHACHI ÑIVI ÑUU CHIKUA´A, IYO YATI NDUTA ÑU´UN, ÑUU NDUVA / La alimentación de la gente de Jicayán, en la costa de Oaxaca”, de l’autora Josefa Leonarda González Ventura.
Sistema d’Educació Indígena Propi – SEIP – per als pobles Amorúa-Piaroa i Sikuani- a Colòmbia (2010)
Amb la col·laboració de la Fundación Etnollano, de Bogotà (Colòmbia).
S’elabora i es redacta conjuntament un projecte d’etnoeducació per als pobles amorua, piaroa i sikuani –que habiten a les ribes del riu Orinoco a ambdós costats de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, el que es coneix com l’Orinoquia colombiana– orientat a la formulació i implementació de models d’educació interculturals i bilingües, a fi d’atendre la necessitat de transformar l’escola i formar mestres i líders. Es pretén reorientar les pràctiques pedagògiques, mitjançant la participació d’autoritats tradicionals, l’enfortiment de les llengües maternes, com a llengües escolars, i la compilació i edició de la tradició oral, com a fonament del currículum, així com promoure l’articulació de l’escola en el territori.
L’educació ha d’afavorir l’enfortiment de l’autonomia, la gestió dels territoris d’acord amb la tradició cultural, a fi de garantir el desenvolupament socioeconòmic, i ha de preservar la transmissió de la cultura entre generacions, a fi d’articular el saber tradicional amb l’educació formal.
Amb el projecte es contribueix al procés de construcció del Sistema d’Educació Indígena Propi, SEIP, orientat per la Comisión Nacional de Trabajo y Concertación de la Educación para los Pueblos Indígenas, CONTCEPI, que té per objectiu garantir el dret fonamental a l’educació pròpia per a aconseguir la pervivència cultural i enfortir i consolidar la seva identitat cultural.
La tradició oral del poble sikuani (2010)
L’objectiu és reeditar una selecció de narracions tradicionals del poble sikuani que habita a les ribes del riu Orinoco (Orinoquia colombiana) aplegades per Francesc Queixalós en una edició bilingüe castellà i sikuani.
La publicació Entre cantos y llantos : tradición oral sikuani / Wajaliwaisianü : Sikuani Piatiriwi Pexi Tsipaeba és una edició selectiva i bilingüe en un sol volum del material aplegat per a la seva difusió entre la comunitat sikuani, amb introducció de Joan A. Argenter i Francesc Queixalós.
Lia Mediki. Projecte d’investigació sobre les tradicions orals i ‘aurals’ de Timor Leste (2009-2010)
En col·laboració ambAsociación Ertz Arte Gunea (Donostia – Sant Sebastià)
Actualment, existeixen unes trenta quatre llengües autòctones a Timor Leste, que conviuen amb les llengües oficials de la regió, el portuguès i el tetún. Gran part de la població adulta també coneix i practica el bahasa indonesia o indonesi, llengua imposada durant l’ocupació indonèsia (1975-1999). El portuguès, tot i ser llengua oficial utilitzada per l’Administració, fou prohibida durant el període d’ocupació, motiu pel qual és poc coneguda entre la població jove.
La diversitat lingüística de Timor és present a tot el territori: és freqüent trobar pobles limítrofes en què la població utilitza diferents llengües per a comunicar-se. És el cas per exemple del districte de Baucau, ubicat al centre del país, i en el qual es parlen cinc llengües diferents: makasa’e, uaimo’a, naueti, mediki/kairui i galolen.
L’objectiu del projecte és identificar i documentar les diferents manifestacions orals en llengua midiki, així com aprofundir en les relacions entre oralitat i “auralitat” dins de les pràctiques culturals de les comunitats de parlants de midiki.
Es duu a terme un inventari de les tradicions orals per mitjà de la realització d’entrevistes i enregistraments fonogràfics i audiovisuals digitals a diferents agents locals, que ajuden a comprendre les funcions que aquestes tradicions tenen en la societat actual i les que van tenir en temps passats. I es transcriuen part de les dades aplegades que recopilen aquestes tradicions orals i les veus dels seus protagonistes.
Es pretén que aquests materials contribueixin a la supervivència i revitalització d’una llengua parlada per una població ètnica de baixa demografia. I es persegueix sensibilitzar els membres de la comunitat i del país sobre el valor del seu patrimoni intangible.
Finalment, s’ha publicat el CD “Rona Maubere. Músicas y otros sonidos de Timor Oriental, Musika ho lian-lian sira hosi Timor Lorosae, Music and other sounds from East Timor” (2010).
Revitalizació de la llengua sia pedee (Equador) (2008-2009)
El poble épera de l’Equador, l’assentament del qual és recent, està constituït per unes tres-centes deu persones repartides entre les comunitats de Santa Rosa, Cayapa i Bella Aurora, a la província litoral d’Esmeraldas, que és la branca meridional dels eperara saija (embera) un dels grups indígenes amb més població a Colòmbia. La seva llengua el sia pedee (wamuna o pepena) es troba greument amenaçada.
L’objectiu del projecte és la recol·lecció, la gravació, la transcripció, la traducció, l’edició i la publicació en suport convencional i en àudio de trenta cinc narracions de gèneres diversos (mites, llegendes, contes, cants), obtingudes de parlants nadius.
S’edita el llibre Net’aa chonaara weda nepiripata p’edaa : tradición oral del pueblo épera, que es distribueix, com a material didàctic, a les escoles i a membres de la comunitat.
Recuperació de fons documentals de mallorquins traslladats a Cuba (2005-2007)
En col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears.
L’objectiu del projecte és la recuperació i la digitalització de fons documentals d’interès per al patrimoni de les Illes Balears i el coneixement de la contribució de la comunitat mallorquina a Cuba.
S’edita la publicació El Diari «La Vida» (La Habana 1900-1913), a cura de Joan Miralles i Montserrat, i Honorat Jaume i Font. Aquesta publicació és una coedició amb la Fundació Balears Exterior (Fundació Càtedra Iberoamericana-UIB), el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, l’Institut d’Estudis Baleàrics i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Revitalització de la llengua i la cultura sateré-mawé (2004-2006)
Coordinat per la doctora Dulce do Carmo Franceschini, Universitat Federal d’Uberlândia / MG i amb el suport de la Universitat Federal d’Amazones.
El sateré-mawé és una llengua del tronc tupí i és parlada a l’Amazònia per unes nou mil persones a l’àrea indígena d’Andirá-Marau i a la ciutat de Manaus.
L’objectiu del projecte és l’enfortiment de la llengua i la cultura indígenes en el context escolar i l’elaboració de material escolar.
En aquest context, la Càtedra UNESCO participa en l’edició del conte popular Wahemeikowo tuerût aheko, elaborat per OPISMA (organització de professors de sateré-mawé d’Andira i Waikurapa) i WOPUME (organització de professors de sateré-mawé de Marau, Manjurú i Urupadi).
Revitalització de la llengua i la cultura tikuna a Manaus (2002-2006)
Coordinat per la Dra. Dulce do Carmo Franceschini, Universidade Federal do Amazonas.
La llengua tikuna està classificada com un illot lingüístic, ja que no presenta cap parentiu lingüístic amb altres llengües indígenes. Es parla a l’Alto Solimões, a la zona fronterera entre el Brasil, el Perú i Colòmbia, i també a Manaus. Els tikuna constitueixen el grup indígena més gran del Brasil, amb prop de trenta-sis mil persones.
El projecte s’inicia davant la constatació que els membres més joves de la comunitat resident a Manaus ja no parlen més aquesta llengua i que el procés de pèrdua lingüística avança de manera bastant ràpida ja que és la primera generació de parlants que ha nascut a la ciutat.
A fi de revertir aquest procés, es duen a terme diferents accions per a l’envigoriment i la revalorització de la llengua indígena, sobretot en el context escolar.
En aquest context, la Càtedra UNESCO participa en l’edició del conte popular Ugütaerü’ῧ y tikunaarü. Cagü’ü arü natchiga. Oregü arü u’gü.
Guia per a l’aprenentatge de la llengua enenlhet (2003)
Aquest projecte es realitza a l’empara de l’Agència Noruega per la Cooperació al Desenvolupament (NORAD).
Es publica l’obra Enenlhet Apaivona : Nentegiai’a negiangveiakmoho neliatekamaha enenlhet apaivoma : guía para el aprendizaje del idioma materno toba, dins la col·lecció de la Biblioteca Paraguaya de Antropología.
