Projectes de recerca

This post is also available in: English

Els darrers parlants nadius de la Catalunya del Nord i la seva cultura verbal (2015-2018)

El català ha estat durant molt de temps i fins a mitjan el segle XX la llengua habitual de comunicació oral entre les persones autòctones del que es coneix actualment com la Catalunya del Nord. La ruptura de la transmissió lingüística ha donat lloc a un procés de substitució de la llengua autòctona pel francès i a la pèrdua progressiva del català. Els factors causals són múltiples i de diversa mena, de l’escolarització obligatòria en francès —la prohibició del català—, el servei militar, la mobilització del jovent en dues guerres mundials, un discurs i un aparell estatals hegemònics fins a l’arribada dels mitjans de comunicació moderns. Actualment, els parlants nadius de català tenen més de vuitanta anys. L’objectiu del projecte ha estat localitzar aquests darrers parlants i enregistrar-ne la parla, la cultura verbal i el coneixement tradicional. S’ha preparat un arxiu amb material d’àudio i audiovisual. Es prepara un llibre sobre aquesta temàtica. S’ha produït i editat un teaser i dos documentals: Catalunya del Nord, la llengua enyorada, Zeba Produccions, 2020, i Capcir, al cim del Pirineu, Zeba Produccions, 2021.

 

Arxiu d’Història Oral Joan Miralles (AHOJM) (2014-2018)

L’Arxiu d’Història Oral Joan Miralles (AHOJM) conté els enregistraments d’àudio i/o vídeo duts a terme per Joan Miralles i Monserrat des de 1969 fins avui. Als primers anys l’enregistrament es va fer amb un magnetòfon Grundig TK 14 L de bobina oberta i després amb diversos aparells tipus cassette i vídeo. El material ha estat digitalitzat i se n’ha millorat la qualitat de so. En total el nombre d’enregistraments arriba a les 700 hores.

Els materials han estat classificats en 6 grups temàtics segons la categoria dels interlocutors o la temàtica de les gravacions. El projecte de la Càtedra UNESCO se centra en aquest moment en un d’aquests grups:

Gent des Pla. L’objectiu és la reconstrucció de la vida quotidiana dels pobles de la comarca des Pla de Mallorca sense costa des de la Restauració fins a la Guerra Civil a base de fonts orals, complementades amb fonts escrites i imatges. La temàtica és prou variada: història de vida, coneixement de la naturalesa, cultura popular material, cultura popular oral, usos i costums, creences i història local. Els enregistraments es feren entre 1969 i 1994 amb 310 informadors i informadores.

Es completen les dades de les fitxes dels informadors i informadores, i es transcriuen les entrevistes d’acord amb els criteris de transcripció aprovats per la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL) i la Secció Filològica de l’IEC. S’ha constituït una base de dades de manera que el material sigui fàcilment consultable. S’ha fet una recerca de material gràfic (fotografies antigues i documentació escrita, manuscrita o inèdita, complementària de les fonts orals, junt amb noves fotografies de persones o indrets en relació amb l’entrevista). Se n’ha fet  una publicació convencional amb accés a material d’àudio: Joan Miralles i Monserrat, Veus del passat, Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans, 2020.

 

La normalització lingüística i el procés de renovament pedagògic a través de l’estudi dels models aplicats a Catalunya. Anàlisi comparativa de l’estat d’aplicació de la legislació de les minories lingüístiques a Catalunya i a Itàlia (2012)

El projecte va ser encarregat i finançat per la Regió Autònoma de la Sardenya.

Estudi comparatiu de la legislació catalana i italiana pel que fa a les comunitats minoritàries i a la promoció de llengües minoritàries, i del procés de renovació pedagògica a Catalunya en relació amb els processos oberts per la nova política italiana envers les minories i les seves llengües, específicament el sard, l’alguerès i altres llengües i varietats que es parlen a Sardenya.

—     Legge Regionale 15 ottobre 1997, n. 26. Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna

—     Legge 15 dicembre 1999, n. 482. Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche (Gazzetta Ufficiale n. 297 del 20 dicembre 1999)

Les conclusions de la recerca han estat publicades en el llibre de Giuliana Portas, Política lingüística i renovament pedagògic a Catalunya i a Sardenya=Politica linguistica e rinnovamento pedagogico in Catalogna e in Sardegna. Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans i Regione Autònoma de Sardigna (ed.). Grafica Parteolla, Dolianova, Itàlia. 2012.

L’Alguer com a enclavament lingüístic: codis, ideologies de la llengua, processos sociolingüístics (2008-2011)

En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Estudi interdisciplinari sobre la dinàmica sociolingüística actual de l’Alguer, entès com un enclavament lingüístic catalanòfon a Sardenya, i sobre aspectes historicoliteraris i etnopoètics.

Des del punt de vista sociolingüístic, la recerca se centra en els processos de regressió i progressió de la llengua catalana a l’Alguer, atenent la restricció funcional de la llengua i la seva reducció formal, el procés d’erosió lingüística. També s’investiga la identitat cultural dels algueresos a partir del mètode de les biografies lingüístiques. S’analitza la coexistència de codis emergents a la localitat (català local o alguerès, sard, italià i catala no local); l’impacte del turisme català a l’illa, en la mesura que incideix en el mercat laboral local. S’analitzen les ideologies lingüístiques en competència.

Des del punt de vista historicoliterari, es treballa en aspectes de la història cultural i en l’estudi i edició de l’obra inèdita d’Eduard Toda, a partir del Fons Toda de la Biblioteca Nacional (Madrid) i de material procedent d’arxius gràfics. Se’n publiquen alguns textos inèdits.

Des del punt de vista etnopoètic, s’estudien les relacions entre determinats gèneres de la cultura verbal de l’Alguer i de Catalunya. També es publica l’obra poètica de Rafael Caria.

Apareixen diversos treballs dels membres de l’equip en els diversos àmbits disciplinaris, en publicacions internacionals i locals, i es publica l’obra col·lectiva Enclavaments lingüístics i comunitats locals : el català a Sardenya, al Carxe i entre els gitanos catalans (Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2014).

Manual de bones pràctiques lingüístiques per a ONGD (2004-2007)

L’objectiu del projecte és la identificació, la formulació i, eventualment, l’adopció de bones pràctiques lingüístiques en activitats de cooperació internacional.

Es duu a terme un treball de camp en què s’entrevisten trenta-dues ONG (organització no governamental) i quaranta-dos cooperants de l’àmbit català, amb l’objectiu de conèixer com és gestionada la diversitat lingüística en les relacions amb les contraparts, en les activitats de formació i sobre el terreny.

Acabat el treball de camp, la transcripció de dades i l’informe sobre el treball de camp, es redacta un esborrany de proposta de bones pràctiques lingüístiques per a ONGD (organització no governamental per al desenvolupament), que es presenta a la Federació Catalana d’ONGD, a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i a la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya (any?).

A fi de donar a conèixer i debatre l’objectiu del treball es fan reunions amb diverses ONGD i també es difon a través de conferències i publicacions.

Aquest informe destinat a les ONGD, als cooperants, als brigadistes i a les contraparts ha de complementar-se amb un breu manual a fi d’orientar la gestió de la diversitat i oferir recursos a cooperants i ONGD.

Per raons alienes a la voluntat de la Càtedra, el treball queda incomplet.

La Càtedra contacta amb una ONG i una universitat del País Basc i els en facilita tota la documentació generada. Després d’un període de col·laboració, el projecte s’encalla. Recentment la Càtedra UNESCO de Patrimoni Lingüístic Mundial (Euskal Herriko Unibertsitatea) ha dut a terme un projecte similar i n’ha fet una publicació.