10. Els ainus al Japó

This post is also available in: English

Tjeerd de Graaf
Acadèmia Frisona, Ljouwert

 

Originàriament, la part nord de la principal illa japonesa, Honshu, estava habitada pel poble ainu, com mostren alguns topònims. També hi ha indicis que vivien a l’extrem sud de Kamchatka. Però com a resultat de la seva evolució històrica van desaparèixer d’aquells indrets i també de Sakhalin i les illes Kuril.

En el segle  XVI van començar a assentar-se a Hokkaido molts immigrants japonesos per dedicar-se a la pesca a gran escala i al comerç. L’àrea japonesa (Wajinchi) es trobava a la part sud de l’illa (Matsumae), mentre que els ainus vivien en les àrees anomenades ‘Ezochi’: la resta de Hokkaido (el nom de l’illa des del 1868), Karafuto (Sakhalin) i Chishima (illes Kuril). Els primers habitants del sud de les illes d’Etorofu i Kunaixir també eren els ainus.

A Hokkaido els ainus van caure completament sota el control dels japonesos, que van reclamar aquests territoris com a part del Japó. Com a resultat del conflicte entre el Japó i Rússia i de l’establiment de fronteres administratives, un gran nombre d’ainus de Sakhalin van haver de traslladar-se a Hokkaido. El brusc canvi en l’estil de vida i la prevalença de malalties, els va afectar: molts van morir. Més tard es van reassentar successivament, però, tot amb tot, van disminuir en nombre i en l’actualitat només es poden trobar al Japó, principalment a Hokkaido.

La modernització del Japó va fer que el govern central prestés una atenció especial a l’exploració i el desenvolupament econòmic de Hokkaido. Amb aquest objectiu, es va crear la Missió d’assentament de Hokkaido (Kaitakushi) com a organització administrativa per a governar la regió, i un gran nombre d’antics samurais i de camperols van emigrar des de l’illa principal a Hokkaido. Ainu mosir (“terra del poble”), on els ainus havien caçat i aconseguit aliments lliurement, es va convertir en part del territori del Japó i fou cedit a immigrants japonesos.

El govern va obligar els ainus a assimilar-se, i la ‘Kaitakushi’ va prohibir la forma tradicional de caça i pesca, alhora que els va confiscar les terres. Sota les polítiques d’assimilació promogudes per l’Estat, la discriminació i la pobresa van relegar els ainus als estrats més baixos de la societat japonesa. La introducció de l’estil de vida japonès i una educació obligatòria especial, va significar la desfeta del sistema tradicional d’aprendre a partir dels familiars de major edat i es van destruir els esquemes socials i culturals originals del poble ainu. Com a conseqüència d’això, la llengua ainu, juntament amb l’estil de vida tradicional, va desaparèixer gairebé del tot en un parell de generacions.

Segons una enquesta realitzada el 2006 pel govern de Hokkaido, la població ainu de Hokkaido era de 23.782 persones en aquell moment. Molts ainus i persones d’origen mixt volien oblidar el seu origen ainu i fins i tot en  l’actualitat, n’hi ha molts que temen la discriminació i prefereixen amagar aquest origen. Per tant, és força difícil calcular el nombre exacte de persones d’origen ètnic ainu. En l’actualitat, el nombre d’ainus que viuen principalment a Hokkaido s’estima entre 24.000 i 50.000, però molt pocs parlen l’idioma encara.

Les lleis i els drets lingüístics dels ainus

Els ainus han viscut a Hokkaido, Sakhalin, les illes Kuril i Honshu des de l’antiguitat, i han construït la seva pròpia història, llengua i cultura. Quan el govern va imposar la seva legislació a Hokkaido, va incorporar la terra dels ainus bàsicament confiscant-la, imposant polítiques d’assimilació i negant al poble ainu la seva cultura tradicional. En aquest procés, es van enfortir la discriminació i els prejudicis cap als ainus.

El 1946, es va crear la ‘Hokkaido Utari Kyookai’ (Associació Ainu Hokkaido) amb l’objectiu d’oferir una millor educació als ainus i crear serveis de benestar social. Aquesta associació participa activament en la solució de diversos problemes amb què es troben els ainus. El 1984 l’Associació va dur a terme una campanya activa per exigir que el govern nacional promulgués amb caràcter d’urgència una llei per a la promoció de la cultura ainu. D’altra banda, s’han promogut diverses activitats per a revifar la llengua ainu i per a preservar i mantenir la cultura ainu, en àmbits com la dansa tradicional i diverses cerimònies.

El 1997 es va aprovar la Llei de promoció de la cultura ainu i de facilitació de la comprensió popular de la tradició ainu. Malauradament, no esmenta els drets dels ainus com a poble indígena, cosa que permetria aplicar les disposicions relacionades amb la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides (2007). No obstant això, en aquesta llei el govern japonès reconeix per primera vegada l’existència d’un grup ètnic diferenciat a l’interior del país i demana respecte per la seva cultura i tradicions.

Així doncs, els ainus s’han convertit en una població indígena reconeguda en el nivell internacional. Al juliol del 1997 el govern japonès va aprovar finalment l’’Ainu Shinpo’ (Nova Llei Ainu). L’objectiu d’aquesta nova llei és “fer realitat una societat en la qual es respecti l’orgull ètnic del poble ainu i contribuir al desenvolupament de diverses cultures al país, mitjançant l’aplicació de mesures de promoció de la cultura ainu, difusió de coneixements relacionats amb les tradicions ainus i educació de la nació, en referència a la situació de les tradicions i la cultura ainus en les quals es basa l’orgull ètnic d’aquest poble”. Segons l’article 3 de l’’Ainu Shinpo’, el govern nacional ha de fer esforços “per promoure mesures per a la formació dels qui heretaran la cultura ainu, els bons resultats de les activitats educatives en relació amb les tradicions ainus i la promoció de l’estudi de la cultura ainu” .

El 1997, després del procés de preparació de l’’Ainu Shinpo’ per part del govern de Hokkaido, l’Agència de Desenvolupament de Hokkaido va aprovar la creació de la Fundació per a la Recerca i la Promoció de la Cultura Ainu com a empresa pública. Una de les tasques de la Fundació és preservar i promoure la llengua ainu i la cultura tradicional i difondre el coneixement sobre les tradicions ainus a la nació. La Fundació promou una investigació àmplia i pràctica sobre els ainus, la seva llengua i cultura material, i difon el coneixement de les tradicions ainus.

L’ensenyament de la llengua i la cultura ainus

Es tracta d’una llengua exclusiva dels ainus i constitueix el nucli de la seva identitat ètnica. Atès que el nombre de persones que la utilitzen ha disminuït any rere any a causa a d’envelliment dels parlants nadius, l’ensenyament en ainu es troba en una situació molt difícil. Per a la millora de l’educació de la llengua ainu, la Fundació per a la Investigació i la Promoció de la Cultura Ainu ofereix oportunitats de formació  per als professors de llengua ainu en col·laboració amb investigadors d’aquesta llengua.

S’ofereixen classes d’ainu en diversos centres comunitaris de Hokkaido i al Centre Cultural Ainu de Tòquio. Aquests centres estan molt ben equipats, amb instal·lacions modernes, i sovint ofereixen exposicions interessants relacionades amb la cultura ainu. Per tal de difondre la llengua ainu al públic en general, la Fundació facilita a moltes persones el contacte amb l’ainu i l’oportunitat d’aprendre’l. Els llibres de text de llengua són gratuïts i s’editen llibres sobre la història i la cultura ainus especials per a les escoles primàries i secundàries. Les persones que volen practicar l’idioma poden participar en concursos d’expressió oral especials, i hi ha narradors de literatura oral tradicional ainu, com ‘yukar’ (epopeies dels herois), ‘kamuy-yukar’ (històries de deïtats) i ‘uwepeker’ (velles contalles), que instrueixen directament els seus successors. Es presta una especial atenció a les restes de la llengua ainu en la cultura local, en especial, a la interpretació de l’espai geogràfic.

Des de la dècada del 1980, els moviments culturals i ètnics ainus han creat una consciència pública del patrimoni ainu i han popularitzat aquesta cultura. L’objectiu de l’ensenyament de la història i la cultura ainus és promoure la comprensió dels ainus i la seva cultura, i bandejar l’estereotip japonès dels ainus com a persones no civilitzades. El Comitè d’Educació de Hokkaido i la Universitat d’Educació de Hokkaido estan al capdavant del finançament dels estudis i l’educació ainus. El 1984 aquest Comitè va preparar materials didàctics per a la història i la cultura ainus, i el 1992 es va publicar un manual, ‘Orientacions per a l’Ensenyament de la Història i la Cultura Ainus’, per a totes les escoles secundàries de Hokkaido. El 1987, l’Associació Utari va sol·licitar que la Universitat d’Educació de Hokkaido impartís un curs d’història i cultura ainus, i el 1991 els cinc campus de la Universitat van oferir disset cursos totalment o parcialment dedicats a la història, la cultura i la llengua ainus. Els mateixos ainus, així com diversos acadèmics, estan investigant activament i escriuen sobre la seva història, llengua i cultura. La  Nova Llei Ainu del 1997  ofereix fons públics a museus, teatres, centres de recerca i centres culturals comunitaris.

Els estudiants japonesos aprenen sobre la història i la cultura ainus com a part del pla d’estudis de ciències socials a les escoles primàries, secundàries i de batxillerat. La primera vegada que van aparèixer qüestions ainus en llibres de text de socials fou el 1961. A més de la formació a partir dels llibres de text, els estudiants d’escoles primàries i de preescolar es familiaritzen amb la cultura ainu amb tallers d’artesania, llegint contes populars i fent actuacions de música i dansa. Veure un documental sobre l’estil de vida dels ainus també pot donar als estudiants una idea de la cultura ainu. Des del 1978, els llibres de text de secundària han inclòs capítols sobre la història i les cultures ainus. Un llibre de text d’història popular mostra els ainus com a víctimes de l’explotació i el prejudici japonès. Així mateix, es refereix a les revoltes ainus com a resistència justificable contra l’explotació per part de colons i comerciants japonesos abans la Restauració Meiji del 1868. A Shakushain, un dels líders de la resistència, se’l descriu com un heroi.

Més recentment, el 2007, la Universitat de Hokkaido va obrir el Centre d’Estudis Ainus i Indígenes, amb l’objectiu de promoure accions integrals i interdisciplinàries de recerca relatives als pobles indígenes, amb un èmfasi especial en els ainus. També es dedica a establir xarxes que connectin diverses organitzacions, en el nivell nacional i internacional, amb l’objectiu de promoure programes de recerca sobre els ainus i els pobles indígenes.

El Centre d’Estudis Ainus i Indígenes col·labora amb el poble i les organitzacions ainus, com l’Associació ainu de Hokkaido i la Fundació per a la Recerca i la Promoció de la Cultura Ainu. Juntament amb aquestes organitzacions de recerca, es planifiquen activitats i afers administratius com a pont que connecta la universitat amb els ainus. Entre aquestes activitats hi ha simposis, conferències obertes al públic, estudis sociolingüístics, exposicions a museus, gires de conferències, ecoturisme i treball de camp a l’exterior. Això fomentarà la comprensió i el suport generalitzats entre els membres de diferents grups ètnics.

Un aspecte important del Centre és l’èmfasi en l’educació. En l’actualitat, el Centre ofereix a la Universitat de Hokkaido cursos que ajuden els estudiants a assolir una comprensió exacta del poble ainu i d’altres grups indígenes arreu del món i a desenvolupar l’interès per aquests temes. A més, s’està realitzant un ambiciós projecte per al desenvolupament de programes i materials d’ensenyament per a estudiants de secundària i batxillerat, en col·laboració amb professorat d’escoles locals. Amb aquests esforços educatius, prevaldrà la justícia social al Japó, un país que esdevé cada vegada més multiètnic i multicultural.

Per als ainus l’educació sobre el seu poble és tan important com ho és l’educació per als joves japonesos. El Centre, que té un paper positiu a desenvolupar en aquest sentit, té com a responsabilitat la creació d’un espai en què els ainus siguin capaços d’aprendre sobre si mateixos tant acadèmicament com de manera socialment útil.

Agenda
  • 25.01. - 31.12.2021 | MOOC ‘Linguistic Diversity, What for?’
    El curs es distribueix en cinc setmanes. Comenceu-lo i acabeu-lo quan us vagi millor!
    » Més informació «