19. De la multimodalitat de les oracions contra el mal d’ull: covariacions de text i gest

This post is also available in: English

Isabel Galhano[1] & Mariana Gomes[2]

[1] Faculdade de Letras da Universidade do Porto, Centro de Linguística da Universidade do Porto

[2] Centro de Linguística da Universidade de Lisboa

Associação iGesto – Investigação do Gesto

Tradicionalment, la investigació sobre la literatura oral s’ha fet a partir d’un enregistrament d’àudio o de transcripcions de textos orals. Usant com a base una anàlisi multimodal d’un exemple de benzedura (invocació, en portuguès), text del gènere líric magicoreligiós, es pretén posar de manifest la importància de les diverses modalitats de comunicació en el context de la transmissió verbal i, per tant, la necessitat d’enregistrament en format de vídeo, d’un estudi multimodal i de la creació d’un arxiu digital. Amb aquest objectiu, s’analitzarà un exemple de les oracions contra el mal d’ull, un text del gènere magicoreligiós.

La multimodalitat en la comunicació: el binomi gest-parla

La comprensió de la comunicació, més en concret, de la interacció cara a cara com a fenomen multimodal és present en els diversos vessants de la recerca de les ciències socials i humanes, sobretot en la lingüística pragmàtica, l’etnolingüística, la psicolingüística i les neurociències. Estudis de l’àrea dels estudis del gest (https://igesto.wordpress.com) han arribat a comprovar que la parla i el gest funcionen conjuntament com a diferents mitjans que es coordinen en l’expressió d’idees i que comparteixen el mateix sistema conceptual subjacent. Aquest pressupòsit implica que l’estudi complet i exhaustiu de l’oralitat en qualsevol mena d’esdeveniment comunicatiu demana considerar no només la parla sinó també els moviments del cos coverbals, és a dir, les diferents modalitats cinèsiques implicades en el procés de l’enunciació. Un altre aspecte a considerar en l’oralitat és que la interacció cara a cara és una “construcció” amb una dinàmica pròpia, que té un desenvolupament condicionat per tot el context comunicatiu: no només per les intencions comunicatives dels participants o per la relació que aquests mantenen entre si –que al seu torn inclou actituds, sensibilitat interpersonal, expectatives, pressuposicions, valors individuals i col·lectius, i coneixements compartits sobre el món–, sinó també pel lloc i el moment de realització. Dit d’una altra manera, gènere, funció i característiques del text produït estan condicionats per tots els factors contextuals. Així, s’imposen expectatives respecte al que dirà i farà el parlant, respecte a quina mena de destinatari s’adreça o el coneixement que té aquest sobre altres esdeveniments comunicatius de la mateixa mena. Tots aquests aspectes justifiquen la necessitat d’estudiar la literatura oral basant-se en l’enregistrament en vídeo i recorrent a una metodologia d’anàlisi que tingui tant fonaments teòrics de literatura oral, com de lingüística del text i de la branca lingüística dels estudis del gest.

Textos d’àmbit magicoreligiós o textos magicoreligiosos

De les pràctiques magicoreligioses, en destaquem les pràctiques de curació. Es reconeixen com a tals pels seus participants: els que les executen i els que hi assisteixen i/o les usen (usuaris). Normalment, són realitzades per un practicant especialista i prestigiat dins de la comunitat on està integrat. Les pràctiques de curació es componen de diverses parts, caracteritzades per una forta ritualització de naturalesa religiosa i mítica. El conjunt de tots els elements constitueix una unitat de significat simbòlic, de tal manera que la seva execució és el domini protocolari, és a dir, està subjecta a normes reguladores, com és típic de les activitats cerimonials. En aquest sentit, la seva eficàcia depèn del compliment d’una estructura (més o menys fixa), és a dir, l’execució de totes les parts que constitueixen aquesta unitat de significat. Encara que no sempre hi hagi consens acadèmic pel que fa a les parts d’un ritual i la ritualització, la gran majoria d’estudiosos en distingeixen tres característiques centrals: formalitat, fixació i repetició. Des d’una perspectiva lingüisticopragmàtica, el text enunciat en aquestes pràctiques magicoreligioses té un caràcter performatiu, és a dir, són textos l’enunciació dels quals implica una realització d’acció que expliciten, raó per la qual han de ser estudiats en la seva relació amb les accions no lingüístiques: gestos convencionalitzats i manipulació d’objectes.

Les benzeduras

Les benzeduras són un tipus específic de composicions magicoreligioses. Funcionen com a mitjà de guariment d’un mal que pot estar present, tant en un animal com en l’ésser humà. S’assemblen a altres pràctiques de curació ritualitzades com els exorcismes o els eixarms en la mesura que tenen l’objectiu específic d’alterar la realitat. Dit d’una altra manera, d’“actuar sobre la realitat basant-se en el poder de la paraula” (Pinto-Correia, 1996: 66). Hi ha benzeduras per a totes les malalties, avui més lligades a la curació per la medicina institucional, des de mals físics –com la inflamació ocular, la coixesa o la ciàtica – fins als mals menys físics, com el mal d’enveja o el mal d’ull. Tradicionalitzada al llarg dels temps, aquesta pràctica s’associa, normalment, a un context rural (on es justifica per la manca de recursos medicinals a les zones apartades dels centres urbans), i són un mètode de guariment prestigiat, creïble per als seus practicants i els seus usuaris. Tenint en compte que són practicades per dones i heretades de dona a dona, les benzeduras són elements importants en la creació de “sagues familiars” (Lopes, 2016:181).

La seva modalitat lingüística ja ha estat objecte d’estudi i descrita com a constituïda de repetició de mots, de frases, invocacions i sèries enumeratives. Tanmateix, atès que el gest és un mitjà d’execució indispensable en aquesta pràctica magicoreligiosa, no només la manipulació dels objectes i els materials usats en aquesta pràctica sinó també en l’execució de moviments simbòlics i com a instrument de marcació rítmica correlacionat amb la parla, és indispensable que sigui tingut en consideració en aquests estudis. Sorgeixen, així, qüestions sobre la variabilitat o invariablitat de les característiques de  les benzeduras amb funcions idèntiques segons la benzedeira o la regió del país. Per a això, l’estudi tant de les característiques formals del gest –configuració de les mans i dels dits– com les propietats del moviment en les diverses parts del text –orientació del cop i velocitat d’execució, així com de les paraules que componen el text i la mètrica rítmica– mereixen tota l’atenció. Les qüestions relatives a la relació entre gest i text parlat i el fenomen de la repetició s’exemplificaran a través de l’anàlisi del gest i el text d’una benzedura contra el mal d’ull. Per raons d’espai, no podem comparar casos, la qual cosa ens mostraria la variabilitat.

Una benzedura

La benzedura que hi ha continuació –exemple de pràctiques rituals i de curació, en concret– té la funció específica de combatre el mal d’ull:

Descripció de text i gest

Els versos estan sincronitzats amb gestos de creu, amb colps que dibuixen recorreguts en el pla horitzontal, de manera alterna al llarg de l’eix frontal (davant-darrere) i de l’eix lateral (esquerra-dreta). Cadascun d’aquests moviments correspon a una unitat entonativa composta per elements lingüístics que representen parts de sintagmes (cf. 24), sintagmes (cf. 26) o frases completes (cf. 21). No s’observa cap sincronització entre el clímax del cop de gest i un element lingüístic específic i sembla, doncs, que el que més importa és la quantitat de síl·labes que es poden encaixar en una unitat de temps determinada. La configuració de la mà es manté invariable al llarg del text: mà oberta, palma vertical (MOPV). El text es compon d’una primera part, en què la benzedeira o curandera beneeix, i una segona part, constituïda per dues repeticions de tres grups de verbs. El tancament només conté un element (cf. 30).

(8) <<f>tiago.>

(9) Deus te deu.

Comentari

Com en molts altres rituals, la verbalització dels versos i l’execució dels gestos no es relacionen nítidament sinó que constitueixen un bloc multimodal: ni la parla funciona sense els gestos ni al contrari. Aquí es pot parlar d’una corporització del ritual. Des del punt de vista formal, les benzeduras es caracteritzen per tenir una estructura repetitiva. Es constata que l’estructura repetitiva de dos grups sintàctics diferents (paraules, sintagmes o frases paral·leles)  es reforça no només en el nivell auditiu, per les propietats prosòdiques que té (repeticions d’unitats entonatives), sinó també en el nivell visual, amb gestos coverbals de característiques cinèsiques que revelen una sincronització precisa amb les unitats entonatives del text parlat. L’aspecte repetitiu de les unitats entonatives i dels elements lèxics encara queda reforçat per l’execució de gestos amb característiques formals molt semblants del que es diu respecte a l’orientació del cop de gest, o de conjunts de dos cops seguits (per exemple, en el pla horitzontal, de davant endarrere i d’esquerra a dreta; o en el pla vertical, de dalt a baix i d’esquerra a dreta), així com la configuració de la mà (per exemple, mà sempre oberta, palma cap avall, o mà oberta, palma vertical) o altres formes. És a dir, l’efecte repetitiu sembla ser important en la mesura que s’aconsegueix per mitjà de tres modalitats: el llenguatge verbal o parla (mitjançant paral·lelismes sintàctics i repeticions de paraules i frases), a través de la prosòdia (mitjançant la repetició d’unitats entonatives amb les mateixes característiques prosòdiques) i, finalment, mitjançant la modalitat cinèsica (mitjançant repetició de gestos idèntics). Comparat  amb altres, aquest exemple demostra, a més, l’existència de variacions en benzeduras contra el mal d’ull, tant en el nivell del text com en la configuració de la mà en l’execució del gest. Per aquest motiu seria important recopilar més exemples per cercar les regularitats destacades en aquesta mena de pràctica, així com les diferents formes de variació.

Esperem haver provat la necessitat d’aplicar una metodologia que pugui donar compte de la parla, el gest i la prosòdia i el context comunicatiu en l’estudi no només d’aquest tipus de text, sinó de tots els gèneres de literatura oral. Això obliga a la replega i l’arxiu de versions al més completes possible, que abasten tot el context comunicatiu. També considerem important la creació d’un arxiu digital, elaborat segons principis coherents. Les metodologies desenvolupades en l’àmbit de les humanitats digitals i de la lingüística documental poden fer viable l’enregistrament, l’estudi i l’anàlisi dels continguts textuals orals. Suggerim aquí la metodologia seguida en la documentació lingüística, una subàrea de la lingüística aplicada que té com a objectiu l’enregistrament a llarg termini i ben documentat de les dades lingüístiques. D’aquesta manera, es garanteix que els enregistraments documentats es puguin utilitzar per a fins diferents, cosa que permet un aprofitament encara millor dels recurs de vídeo i àudio.

Bibliografia

Lopes, Aurélio. 2016. Ritual, natura e magia. Lisboa: Apenas Livros.

Pinto Correia, João David. 1993. “Os géneros da literatura oral tradicional: contributo para a sua classificação.” Revista Internacional de Língua Portuguesa, n9: 63–69.

[3] Transcripció prosòdica segons el sistema GAT (https://www.mediensprache.net/de/

medienanalyse/ into-Correia com o sistema GAT.T.transcription/gat/gat.pdf).

[4] MD = mà dreta.