9. Trobar el lloc correcte per a les llengües en el paisatge comunitari: conservació lingüística en projectes interdisciplinaris amb els cubeo de l’Amazones nord-occidental

This post is also available in: English

Thiago Chacon
Universitat de Brasília

 

Són les 5 de la tarda tocades a la casa del Ricardo, un yúriwakɨ de seixanta anys que viu a Açaí, un poblat dels indis cubeo al riu Vaupés a l’Amazones nord-occidental brasiler. Roque, un Yúriakɨ encara més gran d’edat, ens explica al Ricardo i a mi com el grup ancestral de la humanitat va néixer als ràpids d’hipana al riu Aiyari, “el centre del món”. Tan bon punt el demiürg Yúri va treure la humanitat d’un forat dels ràpids, va tirar-los fum amb el tabac sagrat i cada grup humà va iniciar un viatge a la recerca de terra, poder cerimonial i aliment espiritual (opeko ‘llet materna’). El viatge és un procés de transformació des d’un estat prehumà en el món aquàtic ((moawɨ “gent-peix”) a la gent real del món terrestre (põewã “humans”). Per als yúriwawa i els seus cosins germans els yuremawa, el punt final del viatge era Wakaipani, els ràpids d’un petit afluent del riu Vaupés, el lloc de naixement ancestral comú als dos grups

Mapa de Sud-amèrica i de la regió de l’Alt Negro, on es localitzen els cubeos

Mapa de Sud-amèrica i de la regió de l’Alt Negro, on es localitzen els cubeos

Roque no havia estat mai al riu Aiyari, mai no havia vist la major part dels llocs del viatge que descrivia, però la seva veu era ferma i el seu record vívid i les seves paraules galopaven amb un ritme característic mentre parla sobre llocs i esdeveniments i relacionava esdeveniments mítics i situacions actuals. Mentre parla, la gramàtica cubeo deixa clara a la audiència que el coneixement de Roque prové de les narracions orals dels seus avantpassats i dels seus viatges mentals als llocs que tenen una significació mitològica particular.

Han passat set anys des que vaig sentir el mite creacional cubeo per primera vegada. Jo estava començant el doctorat i tenia ganes de documentar la llengua cubeo, aprendre-la i conservar-la. Com a lingüista que gaudeix de tot el que el codi lingüístic pot ensenyar sobre els cubeo i la seva llengua, vaig començar a pensar que la conservació lingüística hauria de ser un objectiu “secundari” i calia insistir, més aviat, en temes transversals de la vida comunitària. Atès que les llengües són també “secundàriament” transversals respecte a diversos aspectes de la cultura i la societat, té sentit –almenys en el cas de situacions sociolingüístiques com les dels cubeo– que la conservació lingüística hauria de centrar-se estratègicament en la promoció d’experiències d’ús lingüístic basades en la comunitat.

En el nostre cas, els cubeo van triar com a temes transversals la cultura tradicional, els espais sagrats, el territori i el medi ambient. Aquest text descriu les nostres iniciatives relatives a aquests temes i considera aspectes més amplis relacionats a la llengua i els crups indígenes.[1]

La situació sociolingüística dels cubeo

Vaupés és una regió del món única al món multilingüe abans de l’arribada dels europeus a les Amèriques. Hi coexisteixen parlants d’unes vint-i-dues llengües de quatre famílies lingüístiques diferents en una complexa xarxa d’intercanvi sociocultural que s’insereix en un sistema d’exogàmia social i lingüística. Tanmateix, durant el segle xx, i de manera encara major en les darreres dècades, hi ha hagut canvis molt forts que han tingut un gran impacte en la vitalitat lingüística. Els més notables tenen a veure amb la presència de missioners cristians, exercits nacionals, guerres de guerrilla, intenses migracions urbanes, escolarització, televisió, monetització i reserves cada vegada menors de pesca i caça.

Hi ha al voltant de vuit mil persones que parlen el cubeo. Són agricultors-recol·lectors i basen l’economia sobretot en la pesca, la caça i la recollida de productes silvestres. Els poblats solen tenir unes deu famílies –els més grans poden arribar a un centenar de famílies– i es troben dispersos a la vora dels rius Vaupés, Querari i Cuduyari. A més del cubeo, en aquests pobles es poden sentir també kotiria, tukano, desano, així com portuguès i castellà. La major part de les persones són almenys bilingües i alguns parlen més de dues llengües. Amb tot, hi ha hagut un considerable trencament en la transmissió lingüística a les generacions més joves en algunes àrees del territori cubeo, per no parlar de la típica pèrdua de vocabulari especialitzat i pràctiques lingüístiques tradicionals. No obstant això, i encara que el cubeo es pot considerar una llengua amenaçada, la seva situació no és la més crítica del Vaupés, on hi ha grups lingüístics més petits que s’enfronten a amenaces majors.

Espais naturals i el lloc correcte la llengua dels cubeo

El meu treball sobre els cubeo va iniciar-se el 2008 amb una sèrie de seminaris per a un diccionari enciclopèdic. Els mestres cubeos de l’escola local demanaven que el diccionari inclogués traduccions del cubeo al kotiria, al tukano, al portuguès i al castellà. Des del principi, la nostra tasca s’ha centrat sempre en la connexió entre llengua i visió del món, que queda representada en la concepció nativa d’una “enciclopèdia”. Els seminaris s’organitzaven per temes (món natural, humà i metafísic) i van resultar molt reeixits quant a la implicació de tota la comunitat, amb una assistència mitjana de setanta persones de diferents poblats i grups ètnics. A més del seminaris, també vam treballar la formació de grups de joves nadius pel que fa l’ús d’enregistraments d’àudio i vídeo, transcripcions i traducció.

Un grup del primer seminari del diccionari enciclopèdic cubeo

Un grup del primer seminari del diccionari enciclopèdic cubeo

Tanmateix, la comunitat cubeo tenia moltes altres necessitats quotidianes més enllà de “només” treballar sobre la seva llengua. Tot i que no vam poder abordar tots els problemes alhora, hi havia una clara demanda de projectes futurs que impliquessin components i recursos més tangibles. Com a resposta, se’ns va acudir la idea dels “paisatges o espais naturals sagrats”, que es va convertir en un projecte de recerca de gestió del territori i el medi.

Els espais naturals –com vam saber a partir de la recerca d’antropòlegs de l’àrea com ara Robin Wright i el meu col·lega Luís Cayón– són un component central per a entendre com relacionen els grups indígenes mite, memòria col·lectiva, territori, medi i la vida actual “mundana”. De fet, cada espai natural és un baluard de la tradició i identitat dels cubeo. Cada indret concret és part d’una complexa xarxa de poder mític i místic, que relaciona el món físic i el metafísic, els esdeveniments passats i les pràctiques culturals actuals. Els xamans manipulen les substàncies relacionades amb l’evolució de l’univers i la humanitat a fi de portar el mal o el bé al món actual. Petroglifs, trets topogràfics i tabús per a les persones “no preparades” són proves de les forces actives de certs llocs al llarg del temps. També els indrets vinculats a mitjans de subsistència, com llocs de pesca o cacera o àrees agrícoles, estan regulats pel poder que flueix d’un lloc a un altre. Els demiürgs van crear diversos petroglifs al llargs dels rius quan el món encara era en la seva gènesi. Igualment, rius sencers i muntanyes eren el producte de fets mitològics, com les sortides del Sol per perseguir els avantpassats dels cubeo que havien deixat embaraçada la filla del Sol.

En gran mesura, la llengua és clau en cada lloc. Només és possible un accés comprensiu a un lloc coneixent el nom autèntic que té, no només el seu “renom”, mitjançant l’ús escaient dels diàlegs cerimonials amb les forces mítiques d’aquell lloc i mitjançant el coneixement de la seva posició exacta en la cadena de versos en un monòleg curatiu o un narració mitològic. Les metàfores, les metonímies i els eufemismes abunden en topònims, els quals també s’interrelacionen en una “gramàtica” per a denominar pràctiques i hipertextos. Així doncs, és més que lògic que la pèrdua de la llengua o d’habilitats lingüístiques concrets per part de les generacions més joves amenaci no només un estat de coneixement concret relatiu a la geografia i el territori, sinó també –i de manera més profunda—tota la concepció de la vida i la identitat dels cubeo.

Aquesta mena d’enfocament, en què la llengua es troba al rerefons de pràctiques culturals i valors més tangibles, sembla ser el lloc correcte per a programes lingüístics en el cas dels cubeo. En aquest marc, estem experimentat un procés que ens permet aproximar-nos a temes diversos de la vida dels cubeo, com ara

  • fractura intergeneracional en la transmissió cultural i lingüística
  • currículum escolar, formació del professorat i integració d’educació formal i educació de comunitat
  • coneixement sobre pesca, conreu, caça, generació d’ingressos i sostenibilitat
  • discrepàncies entre vida tradicional i moderna
  • situació política i econòmica de la comunitat dels cubeo i possibilitats supralocals per als pobles indígenes
  • producció de recursos lingüístics i culturals en relació amb topònims, cartografia, mitologia i memòria col·lectiva.

Recerca basada en comunitat sobre els espais naturals dels cubeo

Una nit de maig del 2013, un grup de trenta persones, que incloïa mestres, estudiants, progenitors i altres persones de les comunitats cubeo del Brasil, van arribar a Wakaipani, després d’un viatge d’un dia travessant la selva i el corrent del riu Marakarĩya, un dels afluents del Vaupés. El grup hi va arribar exhaust després d’errar per la selva a la cerca de camins que gairebé no s’havien trepitjat en les darreres dècades. Aquells camins solien ser la font de caça fa dues generacions quan els cubeos yúriwawa encara vivien en “cases llargues” o comunals als afluents del Marakarĩya. La culminació del projecte fou el viatge a Wakaipani, una àrea plana i pedregosa de la mida d’un camp de futbol on hi ha diversos petroglifs que representen esdeveniments mitològics. Les clares aigües tallen la pedra per la meitat en un eix que va de nord a sud. El lloc està guardat pels avantpassats que prenen la forma de xamans-jaguars (jawi) i harpies (mi yawi ‘jaguar ocell’).

Com a projecte de graduació, els estudiants dels darrers anys de batxillerat i secundària havien de fer una recerca sobre els clans cubeo yúriwawa, yuremawa i betowa. Participaven en un seminari d’una setmana amb els majors, els quals explicaven històries i parlaven d’esdeveniments que passaven a Wakaipani tot just abans que els clans haguessin sorgit del mític viatge aquàtic. Els estudiants també rebien formació en documentació en àudio, vídeo i fotografia, així com en tècniques d’entrevista i anotació i transcripció etnogràfica.

Els estudiants podien “sentir” plenament l’espai Wakaini. Treien els líquens i les herbes de tots els petroglifs, preparaven el peix i la carn que havien obtingut al lloc, sentien la llarga història dels kotirias i els cubeo que es van trobar a Wakaipani, de com el territori va passar dels uns als altres i com el demiürg Sol finalment fou vençut pels cubeo. En mans del estudiants, càmeres, enregistraments de veu i quaderns documentaven tot, cosa que va acabar esdevenint un documental “casolà” sobre la seva experiència.

Un petroglif que representa Piaða, el cap del culte ancestral dels cubeo

Un petroglif que representa Piaða, el cap del culte ancestral dels cubeo

Més enllà dels resultats concrets, el projecte Wakaipani ha estat un procés profitós d’aprenentatge i difusió d’idees i pràctiques per part de tots els participants. No obstant això, només es va celebrar una vegada. La manca de finançament i d’iniciativa dels membres de l’escola per a dur a terme projectes de graduació similars sense participació directa d’investigadors externs ha evitat que es perpetués. Si un projecte així queda desconnectat d’accions col·lectives, només serà un conjunt de bons records en la ment i el cor d’aquelles trenta persones que en formaven part, però res que duri més enllà.

Malgrat tot, va plantar llavors valuoses, una de les quals és un nou impuls per a les escoles cubeo, amb el suport de polítiques educatives recents més obertes al mode de vida indígena, en què el coneixement tradicional té una presència més explícita en el currículum. S’han discutit algunes idees interessants com contractar el majors com a formadors habituals en les escoles, produir materials pedagògics localment i fer projectes de graduació similars al de Wakaipani com a activitat regular en el calendari escolar.

Una altra conseqüència important del projecte va ser un projecte posterior sobre recerca del territori i el medi amb l’objectiu general de crear coneixement local sobre el territori i el seu ús sostenible en el futur. Aquest projecte, actualment en marxa, finançat pel Ministeri de Medi Ambient del Brasil, el duen a terme kotirias i els cubeo i hi participen quinze poblats i deu investigadors locals més un equip de recerca interdisciplinari compost per un lingüista (jo mateix), un biòleg (Igor Richwin) i tres antropòlegs (Pedro Rocha, Diego Rosa i João Pimenta da Veiga).

El projecte eixampla el tema dels espais naturals sagrats fins a incloure el coneixement i la gestió de l’espai en relació amb l’ús econòmic i tècnics del territori, la història i la informació demogràfica dels pobles, el coneixement tradicional sobre el medi i les transformacions que s’estan produint, i també la configuració mitològica del medi. També s’ocupa de temes sobre la vida quotidiana en cada poble i en la regió com un tot, cosa que demana discussions col·lectives i una organització de la societat local.

El projecte ha durat dos anys i utilitza una metodologia variada que inclou seminaris, discussions en comunitat, mapes mentals i SIG, censos, un dietari sobre les pràctiques locals diàries que completen els investigadors locals i documentació de textos tradicionals. Com a resultat d’això, actualment estem escrivint un llibre trilingüe (en portuguès, kotiria i cubeo) que inclou, entre altres temes, capítols que s’ocupen de les unitats geogràfiques i mediambientals, la cartografia local, els paisatges sagrats i la diagnosi demogràfica i sociolingüística de les comunitats.

Una conclusió d’un treball en marxa

Després de vuit anys treballant amb els cubeo, pensem que és l’hora de començar quelcom que pot donar resultats més duradors, probablement d’aquí a deu anys. La vida mai no s’atura i la lluita dels indígenes es fa més forta cada dia.

Tenim per davant diversos reptes. El més important des d’una perspectiva de conservació lingüística és mantenir l’ús del cubeo viu en tots els sentits, en el món digital, en les converses quotidianes i els acudits, en els rituals i en el món profà, en l’escriptura i la parla, en el pensament sobre el món i el diàleg amb tota mena de grups socials amb què es relacionen els cubeo.

La millor estratègia continuen essent les subvencions i els projectes temàtics per tal d’incrementar la consciència lingüística i reforçar l’ús lingüístic en dominis amenaçats. Probablement, un dels propers projectes que desenvoluparem és un estudi sociolingüístic seguit per planificació lingüística. Mentrestant, torno a sentir la història de Roque sobre la creació de la humanitat per part del déu Yúri god. La història comença així:

– ‘Hipanaka põewamu maha arehame. Mahãrẽ mahẽ ñekũ Yúri batekemawɨ̃ arehame’.
“Venim dels ràpids d’Hipana”, “Per a nosaltres, Yúri és el nostre avi”, digué l’ancià.

– ‘Yúri buçibɨre kɨwatekemawɨ̃ arehame. Buçibɨre kɨwarĩ, mahãrẽ mahẽ põe eta kobede buçibɨre nurĩ hapukemawɨ̃’.
“Yúri tenia un cigar”, va dir. “Amb el seu cigar, insuflava fum dins del forat des d’on es creava la gent (nascuda)”.

Homes yúriwawa parlant en la seva casa comunal: Roque és el petit que va vestit de vermell

Homes yúriwawa parlant en la seva casa comunal: Roque és el petit que va vestit de vermell

[1] El que vaig poder aprendre treballant amb els cubeo sembla una concepció vàlida per a altres situacions sociolingüístiques. A més dels cubeo, vull expressar l’agraïment a les institucions que van donar suport a la meva recerca sobre la conservació lingüística: la Universitat de Brasília, on el meu col·lega Luís Cayón i jo mateix portem endavant un projecte comparatiu sobre les llengües i els grups de l’Amazones nord-occidental, a la Universitat de Utah i la Universitat de Hawa’i, on vaig acabar la meva tesi doctoral; a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, on vaig gaudir d’una plaça d’investigador postdoctoral; a la UNESCO i a l’Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional (IPHAN), on he fet de consultor d’afers de política lingüística al Brasil.

Agenda
  • 25.01. - 31.12.2021 | MOOC ‘Linguistic Diversity, What for?’
    El curs es distribueix en cinc setmanes. Comenceu-lo i acabeu-lo quan us vagi millor!
    » Més informació «