45. Increment de la revitalització del hawaià sota el confinament

This post is also available in: English

William Wilson
Universitat de Hawai (Hilo)

 

El cas de la llengua hawaiana és un exemple clar de revitalització. Quan va començar de debò la revitalització de la llengua amb la creació de l’entitat sense ànim de lucre ʻAha Pūnana Leo el 1983, la transmissió intergeneracional de la llengua s’havia aturat amb una minúscula excepció. Un nucli reduït d’estudiants universitaris de hawaià va crear els denominats ‘nius lingüístics’ (en anglès, language nests, traducció del maori kōhanga reo) Pūnana Leo per donar suport i incrementar els esforços per utilitzar el hawaià a la llar. A fi de protegir els progressos aconseguits amb els pàrvuls en els ‘nius lingüístics’, es va impulsar l’eliminació de barreres legals a l’ús del hawaià en l’educació pública. Aquest esforç reeixit va donar lloc a un moviment per a restablir la immersió lingüística en hawaià i l’educació en hawaià com a llengua instrumental fins a l’educació secundària.

En aquesta nota, faig un informe sobre com es produeix la revitalització del hawaià en un període en què les escoles estan tancades i la comunitat de parlants hawaians organitzats al voltant en les escoles amb ensenyament en hawaià han de trobar altres maneres de reforçar-se. Un efecte de la crisi de la COVID-19 ha estat reforçar el sentiment de responsabilitat dels progenitors respecte a l’ús de la llengua hawaiana per part dels seus fills i l’increment de l’ús del hawaià a les llars. Aquest sentit de responsabilitat forma part d’un moviment més general per a sortir d’aquesta pandèmia enfortits com a comunitat insular única amb un patrimoni distintiu.

 

Antecedents històrics

El primer contacte entre Hawaii i el “món exterior” es va produir el 1778 amb l’arribada del capità James Cook de la Gran Bretanya. La cultura polinèsia neolítica indígena va adoptar ràpidament una forma de govern occidental sota una monarquia constitucional. El protestantisme es va estendre ràpidament junt amb un sistema d’escriptura basat en l’alfabet llatí. A través de diaris en hawaià, els nadius hawaians van documentar un volum important de cultura, literatura i història tradicionals. Els registres escrits, a més d’una important col·lecció d’enregistraments en cintes magnetofòniques, han estat un recurs important per a la recuperació de la llengua.

Les malalties van reduir la població nadiua hawaiana en més del 80%, cosa que va implicar la importació de treballadors procedents de la Xina, el Japó i les Açores, entre d’altres zones. No obstant això, la llengua hawaiana polinèsia indígena va seguir sent la llengua més parlada i es va utilitzar per a la comunicació interètnica fins que el 1893 els Estats Units van donar suport a l’enderrocament de la monarquia hawaiana.

En aquell moment, ja hi havia un bilingüisme generalitzat amb l’anglès en la majoria de la població nadiua de Hawaii. L’escolarització pública obligatòria i universal havia començat el 1841 amb escoles amb ensenyament en hawaià on anaven infants de totes les ètnies. L’escolarització en anglès es va estendre primer entre les classes superiors. Llavors, a causa de pressions polítiques i econòmiques de la classe dels plantadors de sucre americans, es van obrir cada vegada més escoles amb ensenyament en anglès per a persones que no pertanyien a les elits entre poblacions nadiues hawaianes i d’immigrants (R. Fernández en https://www.linguapax.org/wp-content/uploads/2020/02/linguapax19-1-1.pdf). Una vegada aquell grup va enderrocar la monarquia hawaiana va convertir l’anglès en l’única llengua instrumental en l’educació. Amb l’annexió de Hawaii als Estats Units el 1898, la política dels Estats Units per a eliminar els idiomes indígenes a favor de l’anglès es va consolidar i es castigava els infants per parlar hawaià a l’escola.

En resposta al càstig per l’ús del hawaià i a les prediccions que no hi havia futur per a la llengua hawaiana, els infants van adoptar un anglès pidginitzat com a llengua de grup. Aquesta llengua, posteriorment es va criollitzar com a llengua dominant dels grups multirracials no elitistes i va substituir el hawaià https://www.hawaii.edu/satocenter/langnet/definitions/hce.html).

L’última generació d’infants que utilitzaven el hawaià com a mitjà principal de comunicació entre amics eren els nascuts cap al 1920 a les vuit illes hawaianes, tret de la més aïllada de les illes habitades: Niihau. En aquesta illa, aproximadament 200 persones van continuar utilitzant el hawaià fins a la dècada de 1980, quan van començar a emigrar a l’illa més propera i els seus fills van començar a assimilar-se al crioll anglès de Hawaii.

La dècada de 1980 va ser també una època de despertar cultural a Hawaii, el denominat Renaixement hawaià. A la universitat, va créixer exponencialment la matrícula en assignatures optatives de hawaià. Els estudiants més avançats van començar a plantejar-se la possibilitat d’educar els seus fills en hawaià com a primera llengua, com es feia dues generacions abans. La meva dona, Kauanoe Kamanā, i jo pertanyíem a aquell grup d’estudiants. Un grup reduït d’estudiants i Larry Kimura, el nostre professor, van crear l’organització sense ànim de lucre ‘Aha Pūnana Leo amb l’objectiu de donar continuïtat al moviment del ‘niu lingüístic’ (kōhanga reo) de Nova Zelanda. La nostra família va ser un dels primers grups de parlants de hawaià com a segona llengua que van educar els seus fills amb hawaià com a primera llengua de la llar. El niu lingüístic de Pūnana Leo era un mitjà per a evitar que els nostres fills perdessin el hawaià, cosa que s’hauria produït amb l’escolarització en anglès com a llengua instrumental. Aquesta pèrdua del hawaià entre els infants es produïa en aquell moment en la comunitat de Niihau i ja s’havia produït en generacions anteriors en altres comunitats.

Quan va començar el moviment Pūnana Leo, a principis de la dècada de 1980, encara hi havia ancians amb un bon domini del hawaià que podien treballar a les guarderies amb ensenyament totalment en hawaià, juntament amb uns pocs joves de Niihau que també podien fer de professors. No obstant això, des de l’inici, l’Aha Pūnana Leo era ben conscient que calien professors que el parlaven com a segona llengua. Avui, els professors del Pūnana Leo i dels programes de seguiment van aprendre el hawaià com a segona llengua o són parlants nadius que el van adquirir com a primera llengua de pares que el tenien com a segona llengua (https://www.youtube.com/watch?v=eVMNXNMVY_M). Els parvularis Pūnana Leo donen prioritat en la matrícula als infants que ja parlen hawaià a casa amb els pares. La resta de la matrícula es fa amb infants de pares que es comprometen a aprendre hawaià juntament amb els seus fills.

El moviment es va enfrontar a moltes dificultats i barreres, però s’ha mantingut i s’ha incrementat des de la dècada dels vuitanta, amb l’Aha Pūnana Leo com a força fonamental al servei de les famílies parlants de hawaià. Una de les principals victòries va ser eliminar les barreres legals a l’educació en hawaià a l’escola pública. En la majoria de les escoles públiques d’immersió en hawaià una gran majoria dels estudiants matriculats provenen de llars que parlen crioll anglès de Hawaii. Aquestes escoles d’immersió lingüística de Hawaii segueixen el sistema d’educació pública general que té l’anglès com a llengua de comunicació instrumental. Així, l’ensenyament a l’aula s’imparteix en hawaià, però la gestió escolar es fa en anglès i l’anglès hi és dominant fora de l’aula, fins i tot per a infants que parlen hawaià a casa.

Hi ha un nombre menor d’escoles concertades en hawaià que segueixen el model Pūnana Leo en la part de gestió. En aquestes escoles, el hawaià és la llengua també en el funcionament general. Més de la meitat dels infants que van a aquestes escoles ja parlen hawaià perquè han assistit a un centre que segueix el model Pūnana Leo. Prop d’un terç prové de cases on es parla normalment en hawaià. Els progenitors del Pūnana Leo han d’estudiar el hawaià, encara que ja el parlin, i usar l’idioma a casa. Les escoles en hawaià també celebren de manera regular reunions nocturnes de formació per a pares i mares a fi d’incrementar l’ús de la llengua entre els progenitors.

 

Pèrdua de la llengua a Niihau i increment exponencial a la resta de territoris

El hawaià s’ha perdut en gran part de la comunitat de Niihau a causa de la migració des de la seva petita illa a una regió deprimida econòmicament de la veïna illa de Kauai (http://www.niihauheritage.org/). Les forces socioeconòmiques han inculcat a moltes persones de Niihau la por que els seus fills tinguin problemes pel fet de parlar hawaià. L’escolarització en anglès a Niihau ha debilitat encara més l’ús del hawaià entre ells. Fins i tot quan a casa els avis fan servir el hawaià, els infants utilitzen l’anglès entre ells i sovint també amb els seus joves pares. Tanmateix, hi ha una petita escola concertada que busca mantenir el hawaià entre els niihauans, tot i que en un model que ha hagut de respondre als temors sobre la possibilitat de no saber anglès fent un ús d’aquesta llengua molt més enllà del que cal per a garantir el bilingüisme. Fins i tot entre les famílies niihau pertanyents a aquesta escola, l’anglès ha passat a ser la llengua dominant a casa en la majoria de generacions més joves.

L’ús més important del hawaià a casa actualment es dona amb pares que el tenen com a segona llengua o descendents de persones relacionades amb el laboratori de l’escola en hawaià Nāwahīokalaniʻōpuʻu a Hilo, a l’illa Hawaii (https://www.youtube.com/watch?v=lhELoIta084). En aquesta escola també és on hi ha la Pūnana Leo més gran. Els parlants que tenen el hawaià com a segona llengua són com els supervivents d’una epidèmia que han adquirit una certa immunitat a la malaltia que s’ha propagat entre les generacions precedents. Els parlants de hawaià com a segona llengua s’adonen que el hawaià no afecta negativament l’èxit socioeconòmic dels seus fills. L’escola se centra en l’educació preparatòria per a la universitat i està vinculada al recentment creat College of Hawaiian Language, on la llengua de l’ensenyament és el hawaià (https://www.hawaii.edu/news/2014/01/13/new-hilo-home-for-hawaiian-language/).

A l’escola Nāwahīokalaniʻōpuʻu, un bon coneixement del hawaià s’associa amb l’èxit socioeconòmic. Per tant, els infants que es matriculen en la Nāwahīokalaniʻōpuʻu que parlen hawaià a casa resisteixen la pressió per abandonar el hawaià com a llengua d’ús i d’identitat primària. També ofereixen un model a altres joves de l’escola que provenen de famílies en què predomina el crioll anglès de Hawaii. Malgrat tot, a mesura que els infants entren a l’adolescència a la Nāwahīokalaniʻōpuʻu i interaccionen més amb la societat dominant en activitats esportives i socials, comencen a utilitzar amb els amics una barreja de crioll anglès de Hawaii i anglès americà estàndard en moltes activitats informals que associen amb un món més ampli. No obstant això, a causa de la força de l’escola i de la revitalització lingüística comunitària en general, mantenen un domini ple del hawaià i, quan maduren en la comprensió de si mateixos i de la societat, comencen a sortir de la fase d’exploració d’idiomes externs.

A mesura que la llengua i la cultura hawaianes han guanyat protagonisme a tot Hawaii, ha millorat el seu estatus. Cada vegada hi ha més pares i mares joves que van créixer parlant crioll anglès de Hawaii i anglès estàndard que intenten fer servir el màxim el hawaià a casa, cosa que es veu facilitada a Hawaii pel gran nombre de termes hawaians, noms de llocs, noms de persona, cançons i altres connexions amb la llengua hawaiana en la llengua i la cultura criolla comuna de Hawaii. És bastant fàcil que els pares incorporin cada vegada més el hawaià en la seva vida quotidiana, ja que molts termes hawaians ja s’utilitzen col·loquialment en crioll anglès de Hawaii.

Les xifres del cens dels Estats Units reflecteixen l’increment de l’ús hawaià a la llar. Quan va començar l’Aha Pūnana Leo el 1983, a l’organització hi havia menys de 50 infants i joves menors de 18 anys que sabien hawaià. Tots, menys tres, pertanyien a la comunitat de Niihau. Les darreres xifres recollides pel cens dels Estats Units del 2010-2014 indiquen que el nombre d’infants i joves entre 5 i 18 anys que parlen hawaià a casa havia arribat als 5.200. És una xifra sorprenent i indica un clar augment de l’estatus del hawaià més que no pas el nombre real d’infants i joves que utilitzen el hawaià com a llengua dominant a casa. El nombre real de llars on el hawaià és dominant és especialment elevat a l’illa on es troba l’escola Nāwahīokalaniʻōpuʻu; de fet, el hawaià és l’idioma que més parlen els infants i joves d’aquella illa i l’únic idioma, a banda de l’anglès, que té  més parlants joves que no pas adults. (http://files.hawaii.gov/dbedt/economic/data_reports/Non_English_Speaking_Population_in_Hawaii_April_2016.pdf)

No sols universitaris que estudien hawaià sinó també estudiants de secundària d’instituts amb ensenyament en anglès que estudien llengua hawaiana mostren intenció d’educar els seus fills en hawaià com a primera llengua. Els estudiants de secundària que assisteixen a l’escola en hawaià Nāwahīokalaniʻōpuʻu també indiquen que els agradaria educar els seus fills en hawaià com a primera llengua. Això és especialment encoratjador ja que sovint és més probable que els estudiants que saben millor el hawaià ho donen per descomptat. Generalment, només després d’acabar el batxillerat en la Nāwahīokalaniʻōpuʻu, quan van a una universitat amb ensenyament en anglès, és quan els estudiants s’adonen plenament de la importància de l’experiència d’haver tingut una educació en hawaià com a llengua vehicular. En el passat, era en aquell moment quan se solia començar a pensar a formar la futura família i donar continuïtat a la llengua hawaiana en aquest context.

 

La pandèmia de la COVID-19 i l’increment de l’ús familiar del hawaià

Igual com a la resta del món, l’epidèmia de la COVID-19 ha suposat el tancament d’escoles a Hawaii, incloent-hi els nius lingüístic de Pūnana Leo per a infants de 3 i 4 anys i els seus pocs programes per a primers cursos de primària, així com les escoles d’immersió i les escoles en hawaià. L’aprenentatge ha passat a ser en línia i els infants de sobte han quedat aïllats de les comunitats de parla hawaiana més fortes, que són les escoles. Aquesta situació ha deixat clar als pares que fan un ús mínim del hawaià a casa la importància que té millorar el seu propi hawaià i fer passos cap a l’objectiu de ser una llar que viu en hawaià.

Durant els darrers dos mesos, els pares i les mares han estat a casa amb els fills rebent tots educació en hawaià impartida a distància pels professors. Uns al costat dels altres, els progenitors han augmentat el seu coneixement i ús de la llengua mentre ajudaven els seus fills. Com que a les escoles cal seguir un ús estricte del hawaià a l’aula, els pares amb pocs coneixements de la llengua podien respectar aquesta norma almenys en una part de la seva rutina diària.

A mesura que els pares i les mares van prendre més consciència de la importància d’incrementar l’ús del hawaià a casa, han intentat aprendre millor la llengua. Per contribuir a incrementar l’ús del hawaià dels pares, l’Aha Pūnana Leo ha ofert cursos d’autoaprenentatge en línia. Hi ha hagut un augment en l’ús d’aquests cursos. L’escola Nāwahīokalaniʻōpuʻu va obtenir accés als cursos i el va proporcionar a tots els pares i mares. Aquestes classes en línia no només substitueixen les classes setmanals per a progenitors, sinó que permeten l’accés en qualsevol moment i una àmplia gamma de nivells.

Alguns grups reduïts de pares i mares, especialment aquells en què un o tots dos són plenament competents en hawaià, han creat grups en línia on ells i els seus fills poden comunicar-se en entorns de parla totalment en hawaià que van més enllà de cada casa. Altres famílies s’han ajuntat per tocar i cantar música hawaiana en línia, cosa que ha revifat moltes cançons que cantaven generacions més grans quan eren joves però que no coneixen les generacions més joves.

Per als estudiants més grans, l’estat ha reduït l’atenció als continguts acadèmics generals, ja que alguns no tenen accés a Internet i és més difícil que els professors imparteixin els currículums habituals. Per tant, es presta més atenció a l’ús innovador de la llengua hawaiana. En un curs preparatori per a la universitat per a estudiants de secundària de la Nāwahī okalaniʻōpuʻu que imparteixo, he estat utilitzant Internet per compartir enregistraments de gent gran on es tracten temes culturals d’èpoques anteriors. Això exposa els estudiants a un ric vocabulari cultural i a una llengua col·loquial que normalment no formen part de les seves experiències quotidianes, fins i tot en escoles totalment en hawaià.

 

Perspectives de futur

La revitalització del hawaià no és sinó un aspecte d’un moviment cultural més ampli a Hawaii que pretén mantenir els trets distintius de les illes. La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un enorme impacte negatiu en l’economia de Hawaii. Com que el turisme és el principal motor econòmic de l’arxipèlag, cap dels quaranta-nou estats dels Estats Units no ha estat tan afectat pel que fa a l’economia com Hawaii. Les companyies aèries ja no hi porten turistes i la base impositiva s’ha evaporat.

Amb l’increment del turisme, Hawaii ha esdevingut cada vegada més depenent de fonts externes per a aconseguir aliments i productes bàsics. La idea de revitalitzar l’agricultura local i la comercialització d’aliments tradicionals, així com la producció local de productes bàsics ja s’havia discutit abans, la crisi de la COVID-19 ha revifat aquestes idees. La presentació al consumidor d’aquests productes tan distintius de Hawaii implica l’ús de la llengua hawaiana.

L’Associació de la llengua hawaiana, caracteritzada per un passat totalment autosuficient encara que molt idealitzat, ha aconseguit que la població de l’estat, no només els hawaians nadius, s’identifiqui més amb la llengua. Cada vegada hi ha més polítics i funcionaris del govern que s’expressen en hawaià. Els mitjans locals han integrat trets com ara el calendari tradicional hawaià basat en les fases de la lluna i associat amb l’agricultura i la pesca de subsistència. A la televisió local s’han emès programes en què els participants canten música hawaiana i se’ls ha ofert accés a les lletres si necessiten ajuda per a aprendre o recordar les cançons.

La pandèmia de la COVID-19 també ha recordat a la gent de Hawaii que les malalties importades van assassinar més del 90% de la població nadiua hawaiana durant els primers 150 anys posteriors al contacte occidental (https://www.pewresearch.org/fact-tank/2015/04/06/native-hawaiian-population/). Aquesta pèrdua de població va ser també un factor important en l’extermini gairebé total de la llengua hawaiana indígena. La revitalització de la llengua hawaiana fins al seu nivell de força actual, com a llengua no anglesa més parlada pels infants a casa en un estat altament multiracial, simbolitza el potencial de la comunitat en general per a avançar en l’assoliment d’objectius que semblaven inassolibles en el passat. Aquest canvi es realitza de manera més clara a les cases. E ulu a ola mau nā ʻohana ʻōlelo Hawaii! Tant de bo hi hagi un increment sostingut i salut entre les famílies que parlen hawaià.

Agenda
  • 25.01. - 31.12.2021 | MOOC ‘Linguistic Diversity, What for?’
    El curs es distribueix en cinc setmanes. Comenceu-lo i acabeu-lo quan us vagi millor!
    » Més informació «