51. Els nous parlants construeixen el futur de les llengües samis

This post is also available in: English

Annika Pasanen, PhD
Sámi University of Applied Sciences (Guovdageaidnu / Kautokeino, Noruega)

 

Les llengües samis, en total nou idiomes diferents, formen un continu que s’estén des de l’Escandinàvia central fins a la costa est de la península de Kola. Els samis són un poble indígena (l’únic reconegut oficialment a la UE). Les seves llengües, mitjans de vida i visió del món han evolucionat en diverses condicions en aquesta àmplia zona, que s’estén de la taigà a la tundra, de les riberes de l’interior fins a les costes de l’oceà Àrtic. La ramaderia dels rens i la pesca juguen un paper important en la vida dels samis i el cicle anual de les estacions regula els seus mitjans de subsistència i la seva vida a la llar. Tanmateix, cada vegada més samis viuen en entorns urbans fora de la regió sami tradicional. Tots els grups samis han experimentat una assimilació cultural i lingüística dràstica, per la qual les seves llengües estan amenaçades i això ha fet sorgir una necessitat creixent de revitalització lingüística.

Actualment, la majoria de les llengües samis experimenten processos de revitalització i enfortiment actius. Una de les formes més eficaces de lluitar contra la desaparició de la llengua són els programes de formació intensiva d’un any de llengües i cultura samis adreçats a la població adulta. Aquest text es basa en la meva investigació postdoctoral sobre persones que han participat en aquest programa i han incorporat la llengua sami a les seves vides. La recerca es va iniciar el 2017 i entre les dades hi ha una enquesta amb 132 respostes de nous parlants de sami d’Inari, sami septentrional i sami skolt. M’interessa com aprenen, utilitzen i també transmeten les llengües samis persones que no les van adquirir durant la infantesa. Són el que denomino nous parlants de llengües samis.

Llengües samis amenaçades

A  Finlàndia es parlen tres de les nou llengües samis: el sami d’Inari, el sami septentrional i el sami skolt. Totes són llengües amenaçades. Originàriament, els samis havien poblat grans àrees de l’actual Finlàndia, però durant segles les llengües samis s’han parlat només a la part més septentrional de Finlàndia. Com en altres països, també a Finlàndia els samis han patit manca de drets lingüístics, han afrontat una substitució lingüística àmplia des del sami cap a la llengua dominant i actualment viuen en la complexa realitat de l’assimilació i la revitalització lingüística. La zona dels samis a Finlàndia oficialment comprèn els tres municipis més septentrionals (Utsjoki, Inari i Enontekiö) i la part nord de Sodankylä. No obstant això, actualment la majoria dels samis viuen fora d’aquesta zona. De fet, un grup important viu a l’àrea metropolitana d’Hèlsinki. Lògicament, la vitalitat, la revitalització i la transmissió de les llengües samis, així com la implementació dels drets lingüístics dels samis, és molt més difícil a les zones urbanes.

En la tradició sociolingüística, la transmissió intergeneracional de la llengua se sol considerar el factor més important per a la vitalitat d’una llengua. Es tracta del procés pel qual els infants adquireixen la llengua de la seva comunitat de la generació o les generacions anteriors, generalment dels seus progenitors. Quan una llengua esdevé amenaçada, la transmissió intergeneracional de la llengua es debilita i finalment s’interromp, ja que la llengua dominant reemplaça gradualment les funcions de la llengua minoritzada. Això succeeix quan als progenitors se’ls recomana canviar de llengua –de vegades se’ls hi obliga–, un canvi sovint silenciós que es dona per descomptat, suposadament pel bé dels infants. En les societats en què l’educació institucional té un paper essencial, les opcions lingüístiques dels progenitors solen estar estretament relacionades amb la política lingüística en l’educació.

A causa de la interrupció de la transmissió de la llengua, els infants creixen sense la llengua pròpia de l’ètnia de la seva família i comunitat. Aquest grup de vegades s’anomena la generació perduda, terme que no necessàriament es refereix a un grup d’edat homogeni amb la mateixa situació lingüística, sinó que pot referir-se a un grup de persones molt divers que no van adquirir la llengua familiar a la llar. Les persones poden diferenciar-se entre elles de moltes maneres, per exemple, pel que fa al sentiment de no conèixer la llengua de la comunitat. Per a alguns pot ser un gran trauma que afecta la identitat globalment, mentre que per a altres no és un gran problema. A les comunitats samis, cada vegada hi ha més persones que volen recuperar la llengua sami.

La transmissió intergeneracional de la llengua és una qüestió crítica en totes les comunitats samis, però sobretot en aquelles en què la transmissió va quedar totalment interrompuda com a conseqüència de l’assimilació. Aquest és el cas del sami d’Inari i el sami skolt. Les dues llengües tenen menys parlants avui dia: el sami d’Inari té actualment aproximadament 450 parlants i el sami skolt uns 300 parlants. Històricament, se suposa que sempre han estat parlades per un parell de centenars de persones. El sami septentrional té la major quantitat de parlants, possiblement uns 20.000 i, a més de Finlàndia, es parla a Noruega i a Suècia. Tot i que el sami septentrional s’ha transmès ininterrompudament als infants a les àrees lingüístiques principals, s’ha perdut en moltes altres zones i la necessitat de revitalització del sami septentrional és similar a la de les llengües samis menys parlades.

La revitalització de les llengües samis va començar gradualment a partir dels anys setanta. A Finlàndia, les principals eines de revitalització han estat els nius lingüístics per a pàrvuls, l’educació en llengua materna a l’escola i cursos intensius de llengua per a adults. Un dels principals reptes per a intentar ampliar els esforços de revitalització ha estat la manca de parlants adults formats. Així, es pot considerar l’assimilació lingüística com un cercle viciós, dins del qual totes les forces negatives s’acceleren, mentre que la revitalització es pot considerar com un mecanisme oposat. Totes les accions de revitalització s’influeixen entre si i estan en funció l’una de l’altra. Els nius lingüístics i l’educació en llengua materna com a llengua vehicular han augmentat la motivació dels progenitors per a aprendre o reaprendre la llengua sami. L’educació per a adults ha enfortit la base per als nius lingüístics i l’educació en llengua materna com a llengua vehicular, atès que hi ha més parlants adults capaços de treballar en la llengua sami. Les activitats de revitalització fora de la llar han augmentat l’ús de la llengua sami a casa i el reforçament de la situació lingüística de les famílies ha incrementat la necessitat de recursos de la revitalització en conjunt i els recursos efectius.

Reconstruir la generació perduda a través de l’educació lingüística

El Saamelaisalueen koulutuskeskus, l’Institut d’Educació Sami a Inari, organitza els estudis a temps complet de llengua i cultura sami durant un any que s’ofereix en els tres idiomes samis. Concretament, aquesta formació consisteix en aproximadament nou mesos d’estudis a temps complet, cinc dies per setmana, set hores al dia. L’aprenentatge de la llengua sami és el focus de l’any, de manera que, mentre fan el curs, els estudiants no poden, per exemple, treballar. A més de l’ensenyament formal de la llengua, es recorre a altres mètodes, com ara: cursos culturals pràctics, viatges, formació lingüística en llocs de treball de parla sami i aprenentatge d’idiomes mestre-aprenent, és a dir, interacció entre els aprenents i parlants nadius de la llengua sami en qüestió. Aquest mètode s’ha aplicat a l’educació d’adults de les llengües samis des de les primeres experiències docents de sami d’Inari, i tant els estudiants com els majors, parlants nadius de llengües samis, l’han acollit amb entusiasme.

Aquest tipus de formació ha seguit en el format actual durant diverses dècades. El sami septentrional s’ha ensenyat intensament a l’Institut d’Educació Sami des de principis dels anys noranta i des de l’any 1999 s’imparteix en la forma actual d’un any acadèmic. El sami d’Inari es va ensenyar durant un període intensiu de cinc mesos a la primavera del 1999. El primer curs complet va ser organitzat el 2009-2010 per l’Institut Giellagas de la Universitat d’Oulu, juntament amb l’Institut d’Educació Sami i l’Associació de la Llengua Sami d’Inari. A partir del 2011, Institut d’Educació Sami ha organitzat cursos intensius de sami d’Inari. El sami skolt va passar a integrar-se en el pla d’estudis de l’Institut el 2012.

En conjunt, aquestes activitats formatives han donat com a resultat entre 250 i 300 nous parlants de llengües samis pel cap baix. Per a molts d’ells, aprendre la llengua sami ha estat una mena de punt d’inflexió en la vida, per tal com els ha obert una carrera professional completament nova i també xarxes de relació social noves.

Nous parlants de llengües samis: qui són?

Durant la meva investigació postdoctoral, he investigat antics estudiants de sami d’Inari, septentrional i skolt, que van estudiar llengua i cultura en cursos intensius de l’Institut d’Educació Sami entre els anys 2009 i 2016. La recerca tenia tres línies principals: (i) els orígens i antecedents dels estudiants i les seves motivacions per a aprendre idiomes; (ii) les experiències dels estudiants sobre el curs i el procés d’aprenentatge de llengües, i (iii) l’impacte de l’aprenentatge de llengües, l’ús de la llengua sami en diferents àmbits i la identificació amb la comunitat de parla. Segons els resultats de la meva investigació, els nous parlants de llengües samis són un grup molt heterogeni pel que fa a edat, educació, motivació per a l’aprenentatge de llengües, resultats de la formació lingüística i fins i tot identitat ètnica. Entre els estudiants, a més dels samis, hi ha una proporció pràcticament igual de finlandesos i, de tant en tant, també d’altres ètnies. Hi ha, però, un factor de fons dominant: el gènere. Les dones constitueixen una majoria absoluta en els estudis de llengua i cultura samis, igual com en les professions institucionals vinculades a la llengua i la cultura samis. Aquesta situació s’explica tant per motius pràctics (relacionats, per exemple, amb els mitjans per a guanyar-se la vida) com per factors culturals, ideològics i emocionals.

Podem diferenciar dos grans tipus de motivació per a assistir a un curs intensiu de llengua anual: recuperació de la llengua dels avantpassats i ‘altres raons’. La motivació més comuna és la recuperació de la llengua pròpia o la llengua familiar. Entre els altres motius per a l’aprenentatge de la llengua hi ha l’ampliació de les perspectives del mercat laboral, l’interès general per la llengua i el desig de donar suport a la comunitat de parla sami. Els samis a Finlàndia han assolit un nivell que molts pobles i minories indígenes d’arreu del món només poden somiar: conèixer la llengua sami és clarament un avantatge en el mercat laboral. Això és en part a causa de la Llei de la llengua sami, que obliga les autoritats a oferir serveis públics en sami, però, evidentment, també és conseqüència d’un gran canvi en les actituds i el prestigi creixent de què gaudeix. Tanmateix, aquesta situació es refereix principalment només a la zona de parla sami, mentre que fora de la zona la consciència relativa al sami és bastant baixa i els samis tenen drets lingüístics molt limitats.

Avançar amb la nova llengua

Les dades de la meva investigació dibuixen una imatge de nous parlants que utilitzen les llengües sami molt activament en diferents àmbits de la vida: el treball, les xarxes de relació social i fins i tot la família. Gairebé la meitat de les persones enquestades el 2017 declaraven un ús actiu i diari de la llengua. Tan sols una cinquena part van respondre que utilitzaven el sami poques vegades o mai. La resta el feien servir activament, però no diàriament.

Una proporció notable dels nous parlants de les meves dades havia començat a utilitzar el sami a la feina, sigui perquè han canviat de feina sigui perquè havien començat a parlar sami en una feina anterior. La gran majoria dels parlants de sami d’Inari i sami skolt de la franja de població activa són nous parlants, la qual cosa significa que es troben en totes les professions en què s’utilitzen aquestes llengües. La situació no és la mateixa en el cas del sami septentrional, però també hi ha molts professionals que han après la llengua en els cursos intensius. Els nous parlants treballen en llocs com ara els nius lingüístics, parvularis en sami com a llengua primera, educació de primària i de secundària, institucions com el parlament sami, la radio sami o l’Institut d’Educació Sami, i també en projectes culturals i científics diversos, en organitzacions o en la Universitat d’Oulu, entre altres. També hi ha nous parlants de sami en serveis socials i sanitaris municipals, per exemple, en odontologia o atenció a la gent gran.

Una proporció encara més significativa dels nous parlants ha començat a utilitzar la llengua sami amb els amics, els familiars i altres membres de les seves xarxes de relació social. Molts han aconseguit canviar de llengua fins i tot amb les persones més properes: per exemple, després de la formació lingüística, alguns nous parlants d’origen sami que solien parlar finès amb els seus pares han començat a parlar-hi només sami. Aquests exemples reflecteixen una gran motivació i compromís, valors que exerceixen un paper essencial en la revitalització de qualsevol llengua amenaçada. Cal destacar el fet que avui no sigui estrany que un pare o una mare que aprèn llengua sami en edat adulta triï el sami com a llengua familiar amb els fills. De fet, gairebé tots els progenitors que actualment parlen sami d’Inari o sami skolt als fills són nous parlants, així com una proporció notable dels parlants de sami septentrional. A més, també hi ha parelles ètnicament mixtes el membre no sami de les quals ha optat per transmetre la llengua sami als seus fills, per exemple perquè el membre sami de la parella no parla sami.

Comprendre, acceptar i donar suport als nous parlants

Per descomptat, el fenomen de l’aprenentatge i l’ús de les llengües samis en edat adulta continuarà a Finlàndia i en altres llocs. Tot i que s’ha reforçat la revitalització lingüística, el dilema de la generació perduda encara es viu com una tragèdia individual i col·lectiva. La recuperació de la generació perduda demana moltes generacions; la recuperació de les llengües samis s’hauria d’entendre com una necessitat constant i un dret lingüístic del poble sami. Els nous parlants són visibles a tot el món sami. Malgrat tot, sabem molt poc sobre els seus antecedents, motius, processos d’aprenentatge, esforços, ideologies, objectius, reptes i assoliments. Calen tant la investigació com la discussió oberta per a entendre millor la situació dels parlants de llengües samis i crear condicions perquè els parlants puguin enfortir les llengües samis conjuntament.

Per al futur de les llengües samis, així com d’altres llengües amenaçades, és molt important entendre el paper dels nous parlants en la transmissió intergeneracional de la llengua, acceptar-lo i donar-hi suport. D’altra banda, cal tenir en compte que, per a revertir la situació de les llengües amenaçades, certes recomanacions donades a les persones d’una comunitat sobre la llengua parlada a casa i el multilingüisme semblen inadequades, fins i tot nocives: “Parla sempre la reva llengua materna al reu fill!”, “La llengua que useu amb el vostre fill hauria de ser la llengua que millor conegueu”. Quan una llengua reviu i la comunitat es recupera de l’assimilació, cal repensar les recomanacions. Transmetre una llengua amenaçada en procés de revitalització als infants hauria de ser un dret de qualsevol progenitor, independentment de quan i com va aprendre la llengua. Això és essencial per al futur de la diversitat lingüística mundial, i ho és també per a les generacions samis futures.

Agenda
  • 07.04. - 30.04.2021 | Iniciativa UNESCO ‘El futur de l’educació’. Consulta oberta

    » Més informació «